1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="wrSCeGRyMg"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/lalbert-i-lenigma-de-lou-daurat/">L’Albert i l’enigma de l’ou daurat</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/lalbert-i-lenigma-de-lou-daurat/embed/#?secret=wrSCeGRyMg" width="600" height="338" title="«L’Albert i l’enigma de l’ou daurat» — Ibbycat" data-secret="wrSCeGRyMg" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-18650-13-0.jpg184273Roc Olivé ja havia escrit llibres divulgatius sobre dinosaures. Per a la seva primera novel·la ha partit de textos teatrals propis per construir una trama en què aquests entranyables éssers prehistòrics són protagonistes. Així, a l’inici de cada capítol trobem una referència científica a una espècie diferent. Olivé situa la història en una escola a la qual assisteixen alumnes acompanyats dels seus dinosaures bessons, amb els quals comparteixen ofici i aprenen a establir-hi una comunicació molt especial. El protagonista, l’Albert, fa una colla d’amics, amb els quals ha d’enfrontar-se als busca-raons de torn i ha de descobrir una conxorxa que té a veure amb una antiga llegenda.  D’entrada, l’obra traspua passió pels dinosaures. Però aquest valor suposa alhora una mancança que té a veure amb el gènere d’aventures al qual pertany. Els primers capítols estan dedicats a  presentar un nombre important de  personatges i a recrear una atmosfera que en força moments recorda les primeres novel·les de la sèrie de Harry Potter. L’autor ha tingut l’encert de fer un quadre de personatges (humans i dinosaures) a l’apèndix perquè ningú es perdi, però tot plegat fa que la trama tardi a tenir ritme i no arribem fins al rovell de l’ou de la història, mai millor dit, fins a la pàgina 186, quan apareix la primera referència directa a l’enigma de l’ou daurat. Per altra banda, a la contraportada s’indica que la novel·la s’adreça a lectors més grans de dotze anys, tot i que pel to i les relacions entre els personatges la veiem més adequada per a lectors una mica més joves.    Per tot plegat estem segurs que els nois i noies s’ho passaran bé amb aquesta història entretinguda i empatitzaran amb uns personatges simpàtics, divertits i benintencionats.  OLIVÉ, Roc Jollibre Grup Promotot