1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="lbtRGkw8Th"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/lale-del-drac/">L’alè del drac</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/lale-del-drac/embed/#?secret=lbtRGkw8Th" width="600" height="338" title="«L’alè del drac» — Ibbycat" data-secret="lbtRGkw8Th" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-246-6469-5.jpg188269A l’estiu de 1868, Antoni Gaudí té 16 anys. Fa temps que està enamorat de la Coia, una noia que viu d’esquena als estereotips femenins de l’època i que li ha obert els ulls a la natura i la fantasia. Quan la Coia apareix morta en una bassa, l’Antoni no es creu la versió oficial del suïcidi i juntament amb un jove policia amb qui trava amistat segueix les pistes que troba fins a descobrir que es tracta d’un assassinat en què es barregen la venjança personal i els interessos econòmics de l’amo d’una fàbrica tèxtil. En la dedicatòria de la novel·la, premi Joaquim Ruyra del 2018, Maite Carranza reivindica el paper formatiu de la literatura juvenil, a la qual s’ha lliurat amb encert durant més de vint anys. L’alè del drac n’és una excel·lent mostra. L’autora construeix una trama detectivesca ben travada i que manté la tensió fins al final, alhora que pren el poc que es coneix de la joventut de Gaudí per imaginar les raons del seu caràcter i  les claus de la seva creació. La història està ambientada en uns temps convulsos i il·lusionants, els de les lluites obreres contra les condicions laborals a les fàbriques i l’arribada de la primera República. Però el que fa encara més interessant la lectura és la construcció de l’autèntic personatge protagonista de la novel·la, la Coia, una noia avançada al seu temps que, des de la perspectiva actual, representa un model feminista de lluita contra les injustícies de classe i de gènere. CARRANZA, Maite la Galera