1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/author/ibbycat/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="bdhBEM8QQV"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/lanimal-mes-especial/">L’animal més especial</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/lanimal-mes-especial/embed/#?secret=bdhBEM8QQV" width="600" height="338" title="«L’animal més especial» — Ibbycat" data-secret="bdhBEM8QQV" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/Lanimalmesespecial.jpg552724Ignorem fins a quin punt els lectors i lectores infantils als quals s’adreça aquest llibre saben què significa la «diversitat funcional», que és allò que a la contracoberta se’ls diu que han de descobrir: «Descobreix la diversitat funcional en aquest conte protagonitzat per animals…». L’argument explica que els animals estan de festa i que qui porti deu fulles daurades al mostrador obtindrà la goluda recompensa d’un tros de pastís de gerds. Els principals protagonistes del conte, un pare eriçó i la seva filla, s’apunten a la competició i comencen a voltar pel bosc a la recerca de les fulles daurades. És clar que no són pas els únics a fer-ho, i cada competidor té una virtut o un defecte que els fa únics… i també potencials guanyadors. La trama es desenvolupa a bon ritme, amb frases breus i expressives impreses amb lletra majúscula de pal, que concorden d’allò més bé amb les acolorides i dinàmiques il·lustracions que embolcallen el relat. Al capdavall del conte hi ha un parell de planes que conviden a cercar algun element en cada il·lustració: un llangardaix, un bolet vermell, un trèvol de quatre fulles… objectes tan ben amagats i difícils de trobar a primer cop d’ull com les fulles daurades que cal que portin els protagonistes. O sigui que hi ha una certa intencionada concordança entre allò que busquen els protagonistes del conte i allò que, si vol, pot descobrir el lector. Ens sembla molt vàlid, encara que potser no acabem de tenir clar què dimonis pot ser la diversitat funcional… Anna Rayo Mónica Armiño Edicions del Pirata