1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="9nmL4nswdB"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/larbre-de-la-canyella/">L’arbre de la canyella</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/larbre-de-la-canyella/embed/#?secret=9nmL4nswdB" width="600" height="338" title="«L’arbre de la canyella» — Ibbycat" data-secret="9nmL4nswdB" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-661-2015-9.jpg140140La Rut, d’onze anys, viu al restaurant de la família on els dies passen amb tota normalitat: l’àvia Rita ofereix els seus consells culinaris a la ràdio, el pare fa mandonguilles als treballadors del barri i la mare, que va marxar fa anys, la truca de tard en tard. Però tot canvia quan un bon dia la Senthu obre un restaurant de cuina índia just al davant. Amb una estructura homogènia (tots els capítols tenen títols culinaris –Infusió de confidències, Sopa de problemes, Remenat d’iniciatives, etc.– i certa similitud en el seu començament), Anna Cabeza presenta una història senzilla, tendra i actual. La realitat s’hi manifesta no sols amb la temàtica descrita sinó també a través de l’estil irònic de l’autora, que parla a través de la protagonista, i de les il·lustracions clares i ben trobades d’Àngels Ruiz. CABEZA, Anna Àngels Ruiz Cruïlla