1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="zQLmTBABlA"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/larbre-de-les-coses/">L’arbre de les coses</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/larbre-de-les-coses/embed/#?secret=zQLmTBABlA" width="600" height="338" title="«L’arbre de les coses» — Ibbycat" data-secret="zQLmTBABlA" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-17555-79-5.jpeg193261La Maria té la sort de tenir molts arbres al seu jardí, però n’hi ha un que és tot un misteri, perquè en floreixen peixos, estrelles, núvols i crisàlides de papallones nocturnes. Quan acaba la primavera, però, com tot allò que té i dona vida, els seus fruits desapareixen amb calma i harmonia. María José Ferrada ens convida, amb un text intens narrat en tercera persona i múltiples nivells de lectura, a fer-nos preguntes sobre l’existència i els cicles de la vida, tal com ho fa el seu alter ego a través de la nena protagonista. Al llarg de les pàgines, i gràcies a les paraules justes, a les imatges i a la interpretació de cada lector, descobrirem que la Maria, com tots els fruits evocats dins aquest misteriós arbre, passa a millor vida.  Les il·lustracions de Miguel Pang Ly, esbossades en un viatge a Cambodja i acabades a casa nostra, són com una dansa simbòlica de múltiples colors sobre fons blancs; representen formes vegetals diverses, i saben interpretar i transmetre l’atmosfera misteriosa que el relat necessita. Potser aquest maridatge entre continents i cultures fa que l’obra respiri llibertat creativa i una gramàtica visual atractiva. No és, doncs, estrany que l’obra, publicada per primer cop en castellà el 2016, guanyés, entre d’altres, el Premi Junceda. FERRADA, María José Clara Jubete Miguel Pang Ly A Buen Paso