1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="eubZLwFF7u"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/larbre-de-lescola/">L’arbre de l’escola</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/larbre-de-lescola/embed/#?secret=eubZLwFF7u" width="600" height="338" title="«L’arbre de l’escola» — Ibbycat" data-secret="eubZLwFF7u" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/9788484642640.jpg400400El lema «els petits canvis són poderosos», que va popularitzar el capità Enciam, serviria per definir el contingut i el missatge d’aquest àlbum: en un pati d’una escola hi ha un únic arbre sec i escanyolit al qual ningú fa cas. Un dia, un únic nen s’hi fixa, el comença a regar, a abraçar… i l’arbre esdevé enorme i visible. A partir de llavors, a l’escola hi ha un canvi de concepte amb relació a l’entorn que es transmetrà a altres centres. Antonio Sandoval és un ornitòleg gallec, i aquest és el seu primer llibre per a infants. Ell creu que amb aquesta història pot col·laborar a fer més humans els patis d’escola. Jo no sé si ho aconseguirà, però sí que el llibre és una manera de posar un ferm granet de sorra per la causa. Conté una història aparentment real, amb tocs fantàstics que fan que allò que succeiria en un llarg període de temps ho faci en un de molt breu. El text és clar, net i expressiu i desprèn tendresa i força, com el missatge mateix. A més, el text agafa volada a partir de les imatges i del marc que hi aplica Emilio Urberuaga. L’il·lustrador juga amb uns enquadraments molt quadrats –valgui la redundància!– i lineals que varien poc al llarg de l’obra, tot i que amb el temps, amb els fets, amb els punts de vista, sembla que canviïn a cada moment. Un enquadrament genial que focalitza tota l’atenció en l’arbre i el nen protagonistes, i que va reflectint els canvis, el pas de les hores, l’entorn… Un delicat i excel·lent al·legat en pro del medi ambient, amb un exemple fàcil de portar a terme i de contagiar a les escoles. SANDOVAL, Antonio Teresa Duran Emilio Urberuaga Kalandraka