1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="0Vg80OkWYJ"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/larca-de-noe/">L’arca de Noè.</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/larca-de-noe/embed/#?secret=0Vg80OkWYJ" width="600" height="338" title="«L’arca de Noè.» — Ibbycat" data-secret="0Vg80OkWYJ" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/84-246-1490-9.jpg140140El tema de l’arca de Noè i el diluvi universal ha estat sempre molt vinculat a la literatura infantil. Són moltes les adaptacions que s’han escrit i il·lustrat al llarg de la història (especialment en el món anglosaxó), de tal manera que ha esdevingut un conte popular més. Així, doncs, és especial-ment difícil fer una aportació realment innovadora d’aquest relat. La majoria de versions que es troben en el mercat actualment van adreçades a primers lectors i amb textos força similars. És en la il·lustració, on recau tot el pes de l’obra, i això marcarà la diferència respecte de les altres (si s’humanitzen o no els animals, com es representa la tempesta, com són Noè i la seva família…). Els dibuixos de Salvà, amb un toc d’austeritat, segueixen molt bé el text i l’enriqueixen en la justa mesura, de tal manera que allò que no es diu amb paraules (tot i formar part del relat bíblic) es pot arribar a deduir a través de les imatges. És d’agrair el fet d’haver recuperat aquesta història des de la nostra tradició estètica. LLUCH, Josep. Francesc Salvà. La Galera.