1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="TFEb79xiNq"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/lavi/">L’avi</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/lavi/embed/#?secret=TFEb79xiNq" width="600" height="338" title="«L’avi» — Ibbycat" data-secret="TFEb79xiNq" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-489-5990-6.jpg549725A qui no li hauria agradat tenir un avi amb qui poder fer-ho tot? I quan diem tot, volem dir tot: tenir cura de l’hort i de les gallines, reparar un mur, collir flors i plantar arbres, jugar a futbol i esquiar, anar amb bicicleta i en barca, menjar cireres directament de l’arbre, gelats i pizzes, tocar la guitarra, cantar i ballar, tirar-se de bomba a la piscina i bussejar al mar, mirar els núvols durant el dia i els estels a la nit… Em deixo alguna cosa? El nen protagonista d’aquesta història fa tot això amb el seu avi i, quan aquest mor (puja content a un temple de núvols després d’abraçar el seu net), el nen queda sol, sense ganes de fer absolutament res, perquè tot li recorda a ell. Després d’un temps de dol, el nen veu el seu avi (literalment) en tot el que l’envolta. I quan diem tot, volem dir tot: una flor, una albergínia, una gallina, una bicicleta, la guitarra, un pomer, un núvol, la lluna, les muntanyes, el món, l’univers… tot té el nas protuberant i el somriure del seu avi. El missatge del llibre és clar: gaudir de cada instant amb els éssers amb qui som feliços per seguir-ho sent —tot i la seva absència— gràcies al record dels bons moments viscuts. La forma de transmetre aquest missatge és molt apropiada: una narració gràfica sense paraules construïda amb un dibuix senzill de línia ràpida i aplicació fresca del color. El to humorístic, els personatges caricaturescs i la personificació dels objectes i dels elements naturals funcionen molt bé. Tanmateix, la narrativa gràfica necessitaria una revisió tant en la concreció de les escenes (la materialització en vinyetes o en dobles pàgines) com en la seqüenciació de les accions. D’aquesta manera el muntatge marcaria millor les tres parts del llibre, es produiria un in crescendo de les activitats de la parella (que podria arribar inclús al nonsense) i es potenciaria l’estructura de la hipèrbole final. L’avi és un títol més per a la col·lecció de llibres per a infants sobre la mort. En aquest cas l’humor el converteix en un elogi a la vida. Carpe diem. BAÑERES MERINERO, Francesc Francesc Bañeres Merinero Barcanova