1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="IYTO2Hz4A2"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/lavia-i-la-ciutat/">L’àvia i la ciutat</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/lavia-i-la-ciutat/embed/#?secret=IYTO2Hz4A2" width="600" height="338" title="«L’àvia i la ciutat» — Ibbycat" data-secret="IYTO2Hz4A2" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/9788484705284.gif270268L’àvia i la ciutat és un àlbum sense grans pretensions però efectiu, que va merèixer una menció d’honor dels prestigiosos premis Caldecott l’any 2015. Formalment és un llibre de tall clàssic, amb una història lineal, un únic fil narratiu, dos únics personatges destacats i una composició de pàgines dinàmica però alhora molt clara. El llibre retrata la visita d’un nen a la seva àvia de Nova York. El tema no és nou, però sí que hi trobem dues novetats que el fan destacable. Trencant una mica els tòpics que sovint apareixen a la literatura infantil, l’autora ha volgut mostrar-nos una àvia diferent i, alhora, trencar una llança en favor de la vida a ciutat. L’àvia no viu en una caseta als afores, en plena natura, ni tampoc porta una vida tranquil·la dedicada a les feines de casa. Es tracta d’una persona activa, amb inquietuds, que troba a la ciutat tota l’activitat que necessita per ser feliç. Per altra banda, se’ns dibuixen molt bé els prejudicis del nét just arribar a la ciutat: les cares, els gests, mostren la por que li provoca tot allò que veu. De seguida, però, Castillo fa passejar àvia i nét per una Nova York de postal, dibuixada amb una línia negra gruixuda i aquarel·la, que ens convida a mirar la ciutat des d’una altra òptica. Un llibre, doncs, per als més petits, que segurament hi descobriran una àvia i un entorn molt més proper que no pas en altres contes. CASTILLO, Lauren Margarida Trias Corimbo