1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="FJHWHBckdf"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/lavia-necessita-petonets/">L’àvia necessita petonets</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/lavia-necessita-petonets/embed/#?secret=FJHWHBckdf" width="600" height="338" title="«L’àvia necessita petonets» — Ibbycat" data-secret="FJHWHBckdf" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-15047-33-9.jpg295299La portada és el llindar d’un text delicat que destil·la tendresa i no amaga una realitat que pot ser propera a qualsevol lector. Des de la mirada de la Maite, de vuit anys, veiem la petja del pes dels anys en la memòria i psicomotricitat de l’àvia Maria, que ja no pot viure sola. L’àvia sembla tornar a la infantesa, fet que comporta un intercanvi de papers en l’amalgama familiar: fills que han de fer de pares i nétes que han de fer d’àvies, completant-li els contes i les cançons que ja no recorda. La perfecta simbiosi entre ells es tradueix en la relació entre text i il·lustració, que conté gran part de la força emotiva del llibre. El traç negre que perfila les figures sobre el blanc i harmonitza amb el vermell present en els detalls fan de l’obra una autèntica delícia. Proposa solucions reals i creatives als entrebancs que l’àvia i la família troben en el dia a dia. El resultat, evocador i sensible, hauria de figurar en el corpus de lectures que ens formen i ens fan créixer. El projecte ha transcendit a la xarxa, on les autores han creat un bloc on els néts poden retre homenatge als seus íntims aliats. BERGUA, Ana Carme Sala Proteus