1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="S9mn7BN20U"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/lelefant-encadenat/">L’elefant encadenat</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/lelefant-encadenat/embed/#?secret=S9mn7BN20U" width="600" height="338" title="«L’elefant encadenat» — Ibbycat" data-secret="S9mn7BN20U" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-9867-239-8.jpg140140Si una cosa no fa el psicòleg Jorge Bucay és amagar les cartes. Sempre ha dit que crea i usa els contes com a eina de treball i teràpia amb els pacients, i és normal que els contes se centrin en reflexions i acabin en lliçó, com els contes d’abans. Aquí, adapta per a infants una de les seves paràboles més explicades, que Serres presenta en una atractiva edició. Una probable vivència infantil narrada en passat i en primera persona, les reflexions d’un infant al voltant de la manca de llibertat d’un elefant de circ estacat a una cadena. A Bucay, cal agrair-li l’esforç de concisió i claredat del text, encara que hi ha algun element –com l’home que desencalla la reflexió– posat una mica amb calçador. La força del conte és potenciada i molt per la feina de Gusti, que es troba amb la dificultat d’il·lustrar un conte on tot és reflexió. És excel·lent la polarització que fa dels protagonistes: el nen i l’elefant, objecte de les reflexions, i com els apropa a mesura que avança la narració. És excel·lent el marc coherent del circ on ho situa tot, que s’aguanta sobre sobres i segells aparentment antics. Un conte que obre una porta de l’univers Bucay als infants i passa a ocupar un lloc preferent en la trajectòria de Gusti. BUCAY, Jorge. Judit Mulet Gusti Serres