1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="zJRUWrFrr1"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/lenginy/">L’enginy</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/lenginy/embed/#?secret=zJRUWrFrr1" width="600" height="338" title="«L’enginy» — Ibbycat" data-secret="zJRUWrFrr1" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-9932-651-1.jpg140140Segon títol d’una trilogia iniciada amb El Prodigi. Si en el primer s’hi explicava sobretot la història de l’Axel, el líder del bàndol dels bons de la història, aquesta segona part narra les ter-rorífiques peripècies i els antecedents del cap de la banda dels malvats, l’Odin, ésser pèrfid i cruel, que busca la destrucció de l’enemic a qualsevol preu. La història, igual que en el primer volum, té lloc en una Barcelona que acaba de patir una mena d’apocalipsi i, a grans trets, podríem dir que consisteix en la lluita entre els dos bàndols: l’un comandat per l’Axel, i format per un exèrcit de zombis, i l’altre, el de l’Odin, que encapçala un grup de llops nocturns i salvatges. L’ambient és de tensió contínua, i el retrat dels personatges, treballat i cuidat. S’imposa el terror i, per als poc avesats, el descoratjament. Hi ha presents els elements típics del gènere: elements sobrenaturals, una història d’amor, la por del desconegut. L’autor sap mantenir un ritme que fa que el lector no pugui abandonar la lectura i esperi la tercera part, després d’un final molt obert. Molt recomanable, si el gènere agrada. GUIX, Gerard Estrella Polar