1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/L'enxamparem, Helena! - Ibbycatrich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="sctXN05cmZ"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/lenxamparem-helena/">L’enxamparem, Helena!</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/lenxamparem-helena/embed/#?secret=sctXN05cmZ" width="600" height="338" title="«L’enxamparem, Helena!» — Ibbycat" data-secret="sctXN05cmZ" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script>
/*! This file is auto-generated */
!function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document);
//# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js
</script>
https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/84–661–0650–2.jpg140140Una història ja llegida: amb el recurs de les cartes que s’intercanvien els alumnes d’una classe, ens endinsem en la descoberta d’un robatori, el collaret de la mestra. La narració manté els ingredients necessaris, és a dir, el protagonisme compartit de nens i nenes, la presència d’un nen emigrant, l’espai de l’escola o les referències a herois populars com ara Holmes. Les taules de l’autor es deixen veure a l’hora de teixir una història. És clar que des del principi el lector pot creure que la situació d’inici no acaba de ser versemblant, per exemple, per quina raó els infants intercanvien cartes per informar-se dels fets que investiguen, quan és molt més fàcil parlar entre ells? Capítols curts, personatges i escenaris coneguts, formes d’escriure amb una llarga tradició, llenguatge proper són característiques que fan d’aquest llibre una lectura fàcil per a aquells que són poc lectors. GÒRRIZ, Josep. Christian Ynaraja. Cruïlla.