<?xml version="1.0"?>
<oembed><version>1.0</version><provider_name>Ibbycat</provider_name><provider_url>https://www.ibbycat.cat/es/</provider_url><author_name>Webico</author_name><author_url>https://www.ibbycat.cat/es/author/webico/</author_url><title>Les Brufes - Ibbycat</title><type>rich</type><width>600</width><height>338</height><html>&lt;blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="fdfLdyLoi7"&gt;&lt;a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/les-brufes/"&gt;Les Brufes&lt;/a&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/les-brufes/embed/#?secret=fdfLdyLoi7" width="600" height="338" title="&#xAB;Les Brufes&#xBB; &#x2014; Ibbycat" data-secret="fdfLdyLoi7" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;script&gt;
/*! This file is auto-generated */
!function(d,l){"use strict";l.querySelector&amp;&amp;d.addEventListener&amp;&amp;"undefined"!=typeof URL&amp;&amp;(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&amp;&amp;!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i&lt;o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i&lt;a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&amp;&amp;(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3&lt;(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r&lt;200&amp;&amp;(r=200),s.height=r):"link"===t.message&amp;&amp;(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&amp;&amp;n.host===r.host&amp;&amp;l.activeElement===s&amp;&amp;(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r&lt;s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document);
//# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js
&lt;/script&gt;
</html><thumbnail_url>https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-949150-4-8.jpg</thumbnail_url><thumbnail_width>695</thumbnail_width><thumbnail_height>749</thumbnail_height><description>Les Brufes&nbsp;explica la hist&ograve;ria de dos personatges que es troben, una bruixa i una fada, cap de les quals est&agrave; contenta amb la seva condici&oacute;: a la Bru no li agrada ser una bruixa i a la Fa no li agrada ser una fada. Per&ograve; el problema s&#x2019;arreglar&agrave; quan l&#x2019;atzar far&agrave; que bruixa i fada es trobin i vegin que totes dues es poden complementar. No ens trobem davant d&#x2019;un&nbsp;conte&nbsp;alli&ccedil;onador, sin&oacute; d&#x2019;uns&nbsp;fets que passen i que caminen cap a un final feli&ccedil; sense buscar tres peus al gat, amb una hist&ograve;ria alegre i plena de bones intencions que es reflecteixen en les paraules, plenes de connotacions d&ograve;cils, que busquen en tot moment crear una sensaci&oacute; agradable. El text d&#x2019;Anna Rispau i Tessa Juli&agrave; es narra tot en present, com si alg&uacute; ens expliqu&eacute;s el que succeeix de manera col&middot;loquial, sense que, a priori, res ens sembli ni positiu ni negatiu. &Eacute;s una manera d&#x2019;expressar-se que s&#x2019;acosta a la que fan servir els infants que narren els esdeveniments. Aquest estil t&eacute; un per&ograve;, i &eacute;s que el text es torna una mica embolicat: les accions passen massa r&agrave;pides, sense assentar-se, i oblidant sovint els referents dels actes esmentats. La quasi nul&middot;la utilitzaci&oacute; de comes i el constant &uacute;s del present d&#x2019;indicatiu fan que la lectura sigui molt fuga&ccedil;. Aix&iacute; doncs, els personatges, i el conflicte i la resoluci&oacute;, passen, en certa manera, volant. El duet d&#x2019;escriptores es complementa b&eacute;. &Eacute;s ben probable que Anna Rispau, m&eacute;s avesada a la poesia, hagi estat l&#x2019;encarregada dels encanteris, que agradaran als&nbsp;lectors, i que apareixen en lletra de pal i en negreta. Ajuden a la flu&iuml;desa de la hist&ograve;ria &ndash;enteneu-ho en certs moments com una virtut i una manera de fer&ndash; les il&middot;lustracions&nbsp;de&nbsp;Valent&iacute; Gubianas. L&#x2019;artista, tal com ens t&eacute; acostumats, es mostra desinhibit en la pinzellada, el tra&ccedil;, el festival crom&agrave;tic o les composicions. Combinant les aig&uuml;es i la punta seca, deforma, gira i juga amb les formes al seu gust, que realment fan cr&eacute;ixer el llibre. Pel que fa a la maquetaci&oacute;, tenim la sensaci&oacute; que en determinades il&middot;lustracions falta espai per encabir el text, o si m&eacute;s no n&#x2019;hi ha poc. Imatge i text haurien agra&iuml;t un format m&eacute;s gran. RISPAU, Anna; JULI&#xC0;, Tessa Valent&#xED; Gubianes Mosaics</description></oembed>
