1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="fNqn2ucx9M"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/les-coses-que-sen-van/">Les coses que se’n van</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/les-coses-que-sen-van/embed/#?secret=fNqn2ucx9M" width="600" height="338" title="«Les coses que se’n van» — Ibbycat" data-secret="fNqn2ucx9M" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-9101-581-9.jpeg306450La son fuig, la música s’enlaira, les llàgrimes s’eixuguen, la por se’n va… A la vida, hi ha moltes coses que desapareixen, que es transformen. Ves quina idea tan simple i notòria, tan viscuda per nosaltres i pels nostres infants. Però que ben expressada en aquest àlbum de Beatrice Alemagna! A Les coses que se’n van la cèlebre autora italiana il·lustra un seguit d’escenes quotidianes que mostren processos de canvi i evidencien la transitorietat de la realitat que ens envolta i d’allò que sentim. Unes transformacions expressades mitjançant l’ús de fulls de paper vegetal que podem traslladar d’una banda a l’altra de cada doble pàgina, per moure així l’element que se’n va. Un giny senzill però eficaç: forma al servei de contingut. Les il·lustracions al guaix juguen amb el contrast entre la gamma predominant de tons apagats i algunes sobtades notes llampants, com ja havíem vist en altres obres d’Alemagna. Un segell personal recognoscible així mateix en els personatges, d’estil gens edulcorat, però que aconsegueixen transmetre una tendresa especial. Aquest sentiment es fa sobretot palès a la part final de l’obra, on descobrim que hi ha alguna cosa que mai no se’n va. Les imatges estan acompanyades d’un text d’allò més breu, el just i necessari per identificar la idea principal de cada passatge. El format, rectangular, vertical i més petit de l’habitual en un àlbum, dificulta una possible lectura compartida amb tot un grup, però convida a una relació d’intimitat entre obra i lector. Les seves característiques físiques el converteixen en un llibre delicat, idoni per gaudir amb els infants en petit comitè i amb molta calma. Vet aquí, doncs, un nou títol reeixit d’una de les grans autores d’àlbum contemporani a escala internacional. Potser la majoria de coses se’n van, però sortosament el talent d’Alemagna segueix ben present. ALEMAGNA, Beatrice Aurora Ballester Combel