1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="WCTKJikx0x"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/les-escates-del-drac/">Les escates del drac</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/les-escates-del-drac/embed/#?secret=WCTKJikx0x" width="600" height="338" title="«Les escates del drac» — Ibbycat" data-secret="WCTKJikx0x" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-96569-73-7.jpg140140Els dracs segueixen sent font d’inspiració per als escriptors de contes infantils i aquest fet és indicatiu de l’eficàcia d’aquesta matèria. Però també cal donar el seu just valor a la capacitat dels autors per crear històries fresques, com en aquest cas. En Pere és un nen que es fa amic de l’últim drac, el qual li fa obsequi de les seves brillants escates abans de desaparèixer. Aquestes escates tenen un destí elevat i el nen i els seus amics són els artífexs d’una sèrie de canvis que alteraran l’ordre futur de cel i terra. Blanco estableix, sense arrogància, petits diàlegs amb diversos contes tradicionals tot i reinterpretant-los. La llegenda de sant Jordi també fa acte de presència però la trama no gira al seu voltant sinó al de les peripècies d’en Pere per resoldre el problema que se li planteja. Humor, reflexions amb moral i, sobretot, la defensa de la curiositat com a motor per fer avançar el món apareixen en aquest text que cuida els aspectes descriptius. Les il·lustracions, en blanc i negre, busquen establir la complicitat del lector mitjançant l’expressivitat. BLANCO, José Manuel Ramon Pla Ed. del Pirata