1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="ovnePOgHw8"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/les-mans-del-meu-pare/">Les mans del meu pare</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/les-mans-del-meu-pare/embed/#?secret=ovnePOgHw8" width="600" height="338" title="«Les mans del meu pare» — Ibbycat" data-secret="ovnePOgHw8" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-126690-4-6.jpg626795A la coberta posterior de Les mans del meu pare es pot llegir: «Aquelles mans, que al seu dia van cuidar, ara necessiten ser cuidades. Un homenatge a la paternitat. Un cant a la vida i a les cures». El text resumeix perfectament aquest àlbum-crònica, gairebé sense paraules, que va rebre una menció especial en la categoria de Non Fiction als Bologna Ragazzi Award i on tots els elements estan al servei de la narració. Desgranem ara aquests elements: Veurem el dors de les mans d’un jove pare en l’ampla faixa que, amb forma de mans, abraça el nadó de la tapa. I en acabar la lectura del llibre, en la coberta posterior, veurem el palmell de les mans envellides del pare. Les guardes primeres i últimes ens mostraran el pas del temps, que, «curiosament», només afecta els protagonistes d’aquesta història de vida. Un muntatge en paral·lel de la narrativa gràfica mostrarà escenes similars relatives al suport i l’acompanyament, en la higiene, l’alimentació… d’un pare jove que té cura del seu fill (a la pàgina esquerra dins una vinyeta rodona) i del fill, ja adult, que s’ocupa del seu progenitor, ara envellit i malalt (en una imatge a sang a la pàgina dreta). Aquesta estructura es trencarà en mostrar-nos una mena de flashback en forma de tràveling amb una seqüència que resumeix la relació paternofilial: en la infància el pare ajuda a caminar el fill fins a deixar-lo tot sol, i quan el fill ja és adult, torna al costat del pare per cuidar-lo en els seus darrers moments. El text apareixerà en una sola escena per reforçar el missatge, i serà al final d’aquesta seqüència quan podrem llegir: «Les mans del meu pare són unes mans grans» (el títol original de l’àlbum és Father’s Big Hands). Aquest hauria pogut ser un bon final, però l’autor afegirà tres dobles planes més d’escenes comparades que, en la nostra opinió, són reiteratives. Hem dit que tots els elements estan al servei del missatge i també és el cas del color. Aquí l’aplicació plana del color en les il·lustracions digitals ajudarà a identificar el passat (fons blau) i el present (fons beix verdós) i també els personatges, que es reconeixen pel seu vestuari (algun element groc i sabates verdes per al fill-infant-jove-adult, i elements verds i ulleres per al pare-jove-ancià). Amb tots aquests elements, el coreà Deok-Kyu Cho ha confegit una commovedora narració personal i íntima que emociona per la seva universalitat i que pot contribuir a fer visible que les cures, en l’àmbit familiar, també són responsabilitat dels homes. CHOI, Deok-Kyu Maria Luna Cuberta Deok-Kyu Choi Litera