1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="LhssjcW8k2"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/les-mares-de-valeria/">Les mares de Valèria</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/les-mares-de-valeria/embed/#?secret=LhssjcW8k2" width="600" height="338" title="«Les mares de Valèria» — Ibbycat" data-secret="LhssjcW8k2" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-17497-88-0.jpg582800La Valèria s’ha traslladat, amb les seves dues mares, del poble a la ciutat. L’adaptació al nou entorn –un barri gris i decadent– no serà pas senzilla. Dos veïns d’estranya aparença adverteixen la Valèria que al descampat de davant de casa hi viuen criatures terribles… Enmig de la foscor, però, una nota de color: la Tània, una companya de la nova escola amb qui teixirà una bona amistat.   A partir d’aquestes premisses es configura la breu novel·la amb què el reconegut escriptor algemesinenc Enric Lluch ha merescut el Premi de Literatura Infantil de Meliana 2019. Una història ben narrada –amb un to fresc, bon ritme i un lèxic ric i entenedor–, però que, des del nostre punt de vista, no acaba de reeixir en el seu conjunt.  Si bé celebrem la mirada polièdrica de l’obra, que presenta personatges amb realitats familiars, socials i vitals d’allò més diverses, trobem a faltar que la seva confluència estigui al servei d’una història potent. Els múltiples temes que s’hi exposen són interessants, però es tracten de manera força superficial –l’extensió és limitadora– i no acabem de veure clar cap a on condueixen. Entenem que la grapa del relat vol ser el creixement personal de la Valèria resultat de les seves vivències, però queda poc justificat. En aquest sentit, el títol de l’obra resulta forçat, ja que el fet que la protagonista tingui dues mares no n’és pas l’epicentre. És cert que cal apostar per una major diversitat en els paisatges humans literaris, però pensem que de manera natural, integrada en les bones històries.  Les il·lustracions de Carlos Lluch casen bé amb el to del relat i aviven aquesta edició en rústica. Comptat i debatut, estem davant d’una proposta correcta i amb una mirada interessant, però que ens deixa amb un cert desencís. LLUCH, Enric Carlos Lluch Andana