1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="dJ9qMlsBRL"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/les-persones-son-belles/">Les persones són belles</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/les-persones-son-belles/embed/#?secret=dJ9qMlsBRL" width="600" height="338" title="«Les persones són belles» — Ibbycat" data-secret="dJ9qMlsBRL" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-19-89311-6.jpg711800El metge Baptiste Beaulieu, cansat de sentir com els seus pacients feien comentaris poc afectuosos sobre el seu cos, decidí escriure una obra que servís de reflexió sobre la constitució física de cada persona i com respon a una història única i irrepetible. Beaulieu aplicava la medicina humanista: només cal escoltar-lo en alguna entrevista per constatar la vocació que sent per la seva feina, i la quantitat de reflexions metafísiques i filosòfiques que fa amb relació a l’ésser humà, relacionant la salut amb l’autoestima o el benestar emocional. En Les persones són belles una nena exposa la relació que té amb els seus avis, amb qui passa tots els estius. L’àvia és molt reservada i l’avi, que té una gran cicatriu al rostre, havia estat metge. Un dia, quan neta i avi estaven de camí per visitar la Torre Eiffel, aquest li explica a la menuda la història de diferents pacients amb qui es creuen. Tots els relats vinculen els seus físics amb l’estat d’ànim i viceversa. Per a aquest metge retirat, qui es burla del cos d’algú també es burla de la seva història. A partir d’aquestes reflexions, la nena adquirirà una nova mirada que li permetrà entendre la ferida emocional de la seva àvia, de raça negra, que de jove havia arribat a odiar el seu color de pell a causa dels prejudicis socials. Beaulieu crea un text per a tots els públics ben estructurat, sense artificis lèxics i pensat perquè sigui gaudit per un lector autònom, on brilla un univers realista i tendre ple de personatges i situacions totalment reconeixibles sense ser embafadores. Un llibre que, tot i no ser cap guia de recursos didàctics, parla de psicologia, filosofia i societat, i on es percep de manera manifesta la veu de l’autor en el seu alter ego, que és la figura de l’avi, particularment amb la reflexió final i la quasi prescripció mèdica que ens adreça l’autor, allargant el llibre innecessàriament. Tot i tenir-ne el format, no és cap àlbum. No és un llibre que necessiti il·lustracions per entendre’s, però les presentades per l’artista Qin Leng són més que encertades. Amb un estil costumista i fresc a partir de la tinta i l’aquarel·la, articula composicions que aporten un punt més a la psique dels personatges i a l’esperit lluminós de l’obra. Són il·lustracions a la manera de Quentin Blake, però amb un estil propi, que sempre estan al servei del text i la maquetació. Destaca l’única il·lustració sense text, a doble pàgina i a sang, que mostra l’avi i la neta a l’estació del tren i on es respira el sentir de l’obra. BEAULIEU, Baptiste Margarita Gómez Borrás Qin Leng Hachette Heroes