1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="sHzxmqFOyU"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/les-princeses-mes-valentes/">Les princeses més valentes</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/les-princeses-mes-valentes/embed/#?secret=sHzxmqFOyU" width="600" height="338" title="«Les princeses més valentes» — Ibbycat" data-secret="sHzxmqFOyU" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/9788417123406.jpg695800Des que Rebecca Dautremer, amb l’obra Princeses oblidades o desconegudes…, va reeixir i va posar d’actualitat els llibres catàleg, molts van ser els que la van seguir amb catàlegs de tota mena: d’éssers imaginaris, de plantes, de petons, de moments feliços, de mares, d’avis… va arribar a ser un tipus de llibre gairebé de luxe, que s’autoregalaven més els adults com a llibres d’artista que no pas els infants com a llibres de lectura. L’autora, sota el pseudònim de Dolores Brown, presenta un catàleg de princeses que s’allunyen de l’estereotip de princesa del conte tradicional i literari, amb la mostra d’un seguit de dones que el que fan és lluitar per tirar endavant, «les vertaderes princeses», segons l’autora. Brown uneix el catàleg amb una altra tendència: l’aposta per les vides o biografies de dones com a contingut. Com a elements diferenciadors, i alhora destacats, aquí n’entrelluco dos: el to reivindicatiu –«si obres bé els ulls i el cor, descobriràs que de princeses n’hi ha més de les que mai t’haguessis imaginat»–, i sobretot la capacitat de comunicar amb allò essencial, un text molt breu i la força de la il·lustració. A cada dona se li dedica una doble pàgina, amb una petita fitxa formal –que inclou nom, edat, professió i afeccions– i un text de quatre línies per definir algun aspecte clau de la seva quotidianitat. A l’autora no li cal fer llargs escarafalls imaginatius per aconseguir el seu objectiu comunicatiu. La il·lustradora, Sonja Wimmer, fa un esforç enorme per donar volada al text i per descriure amb naturalitat, amb una o dues imatges, tot allò que el text simplement suggereix, i aconsegueix un catàleg divers i atractiu, tant per als adults que volen concedir-se un regal com per als infants que l’únic que volen és llegir, consultar i admirar un llibre per a infants. BROWN, Dolores Marta Morros Sonja Wimmer NubeOcho