1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="RFjIwfjqHR"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/les-tres-cabretes-i-el-trol/">Les tres cabretes i el trol</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/les-tres-cabretes-i-el-trol/embed/#?secret=RFjIwfjqHR" width="600" height="338" title="«Les tres cabretes i el trol» — Ibbycat" data-secret="RFjIwfjqHR" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-18762-38-3.jpeg632800Les obres del tàndem Barnett-Klassen són com aquells acudits coneguts que abans d’explicar-los ja fan riure: sense ni tan sols obrir-lo saps del cert que tens a les mans un bon llibre que t’encisarà per l’enginy i l’originalitat, tant pel que fa al llenguatge textual com al visual. Efectivament, amb Les tres cabretes i el trol els autors ho han tornat a aconseguir: un conte il·lustrat rodó que, malgrat que sigui una història coneguda, aconsegueix que el lector s’hi enganxi i vulgui rellegir-lo infinites vegades o, encara més, escoltar com l’hi llegeixen en veu alta. El text de Barnett no ens estalvia els detalls més fastigosos dels costums del trol i recorre a la repetició típica dels contes populars, com és aquest procedent de Noruega. El ritme propiciat per aquestes reiteracions, les onomatopeies i les rimes ocasionals el fan el candidat ideal per a una lectura en veu alta ben expressiva, que inevitablement causarà riallades entre els oients. El narrador pren protagonisme en el desenllaç, quan ens parla de la seva pròpia experiència i s’adreça al lector, reptant-lo a travessar l’abans temible pont. L’original anglès –recomanem que busqueu el vídeo en què els autors el llegeixen en veu alta– el porta al català Marta Morros. Atès que el text de Barnett és ple de referències –fins i tot shakesperianes!, «let me count the ways»– que haurien requerit llargues explicacions, Morros ha optat per adaptar el text i allunyar-se’n, amb un resultat que, malgrat les pèrdues inevitables, provoca en el lector català un efecte similar al de l’original. Les il·lustracions de Klassen –amb tintes, aquarel·la i grafit, ens informen als crèdits tot contribuint a la formació estètica dels lectors– van en perfecta sintonia amb la sordidesa hilarant del text de Barnett: l’entorn del pont, que constitueix l’hàbitat del trol, se’ns presenta, fins i tot a les guardes, en tons marronosos i apagats, il·luminat per un sol tènue i amb detalls dispersos carregats d’humor que ens aporten informació sobre el tarannà del personatge. A això s’hi afegeix la característica expressivitat de les mirades dels protagonistes, marca de la casa de Klassen. La composició de les pàgines és el darrer dels mèrits del llibre: amb el text –amb font Cheltenham ITC Std., gràcies de nou!– està maquetat a partir de frases curtes, que faciliten la lectura, amb la taca d’il·lustració que va creixent i decreixent en funció del sentit de la doble pàgina. En resum, una feliç recuperació d’un conte clàssic en mans de Barnett i Klassen que serà el primer d’una trilogia de narracions tradicionals, com anuncia Andana. BARNETT, Mac Marta Morros Klassen Andana