1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/author/ibbycat/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="mo2f3DEOYK"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/les-tres-reines/">Les tres reines</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/les-tres-reines/embed/#?secret=mo2f3DEOYK" width="600" height="338" title="«Les tres reines» — Ibbycat" data-secret="mo2f3DEOYK" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/portada-9788419393517-scaled.jpg18912560Les tres reines és, amb tota probabilitat, una de les lectures més descaradament alliberadores de la literatura juvenil actual. Un còmic que, sense discursos ni grandiloqüències, i valent-se d’un humor molt afilat, trenca amb totes les fórmules alliçonadores d’enfocar el tema del bullying, mostrant-nos, per fi, personatges que són conscients de l’assetjament que pateixen, però que també tenen clar el seu dret a existir i no demanen ni perdó ni permís per ser com són. L’artista parisina Magali Le Huche (1979) guanyadora de la Pépite Bande dessinée de la Fira del Llibre Juvenil de Montreuil l’any 2021 per la seva obra Nowhere Girl, adapta la novel·la homònima de Clémentine Beauvais amb un traç expressiu i àgil, gairebé desafiant, a vessar de moviment i acció. La il·lustració i la seqüenciació de les vinyetes sense línies que les emmarquin realcen l’actitud indomesticable de la protagonista, la Mireille, condecorada amb la medalla de bronze a la més botifarró de l’institut de la ciutat de Bourg-en-Bresse. Uns premis fruit de la gordofòbia que organitza des de fa dos anys un dels companys més populars de la classe. A partir d’aquest fet, la Mireille es posa en contacte amb les guanyadores de l’or (l’Astrid) i de la plata (la Hakima), i malgrat que tenen personalitats molt diferents, s’alien en una amistat encoratjadora que les duu a iniciar un viatge en bicicleta –cadascuna per un motiu especial– fins als Camps Elisis el 14 de juliol. Les acompanyarà en Kader, el germà gran de la Hakima, un soldat de la Legió Francesa que quedà paralític en un combat. Per si la idea no era prou esbojarrada, decideixen finançar-se el viatge venent, ni més ni menys que… botifarrons! Un road-trip que acabarà fent-se viral. El més lloable de l’obra de Le Huche és la valentia d’evitar dreceres i dominar a la perfecció un to desimbolt que, tanmateix, sap navegar en la profunditat i aporta una mirada crítica renovada a temes comuns (les xarxes socials, la pressió estètica, les relacions maternofilials…). No exempta de mala bava i d’un caràcter sorneguer, la protagonista exemplifica amb tota claredat i sense embuts habilitats intrapersonals de resiliència, autoestima i claredat emocional, oferint la possibilitat d’emmirallar-s’hi. Ens mostra, també, que permetre’s ser autèntic és indispensable a la vida, tot i no tenir res a veure amb els eslògans de positivitat simplistes i sovint comporti un treball intern incòmode i difícil. Una alenada d’aire fresc que, com les Tres Reines, s’allunya de la necessitat d’agradar, d’encaixar en un cànon o de ser políticament correcte. Un llibre indispensable a les biblioteques escolars i perfecte per debatre en clubs de lectura, tant per l’abordament de la temàtica com pel seu tractament literari i artístic. Magali Le Huche Montserrat Terrones Suárez Magali Le Huche Garbuix Books