1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="nmGRpBJ49S"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/lescola-dels-monstres/">L’escola dels monstres</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/lescola-dels-monstres/embed/#?secret=nmGRpBJ49S" width="600" height="338" title="«L’escola dels monstres» — Ibbycat" data-secret="nmGRpBJ49S" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-17497-35-4.jpg647800L’escola dels monstres és el segon lliurament d’una col·lecció que tant de bo generi més volums, anomenada «Els Amics dels Monstres». Tot apunta que l’origen de tot és La Maria no té por, àlbum de 2015, guardonat amb el Premi de la Crítica dels Escriptors al millor llibre infantil. Aquest àlbum (no ressenyat en aquest espai, ara per ara!) va originar espectacles teatrals per a la canalla. Després vindria, ara en rústica, Els amics del Butoni, que ja des del títol dona una idea del tarannà d’aquesta col·lecció: acostar els més menuts al món dels espantalls, les bubotes i altres éssers fantàstics de fer por del nostre entorn cultural. Aclarim, però, que l’anomenat Butoni (la meva àvia, andalusa, m’espantava amb les històries del Bute) és un Papu valencià. En la primera aventura, un petit dimoni ha marxat de l’escola dels monstres i la intrèpida Maria i els seus amics hauran de trobar-lo abans que un malvat caçador no ho faci. A la segona, és la mestra qui desapareix, amb el perill que suposa: si els minimonstres no aprenen l’ofici espantador, la seva pervivència no està garantida. La fantasia desbordant de l’autor, que rep el suport de les magnífiques il·lustracions de Cristina Durán, aconsegueix un triple objectiu: relativitzar la por a la foscor i als seus habitants, divulgar l’imaginari nostrat i, per si amb això no n’hi hagués prou, entretenir. Per anar encara més lluny, a les solapes dels llibres s’anuncia una iniciativa fantàstica (en tots dos sentits): una baralla de cartes que donarà molt de joc (també en tots dos sentits). L’única objecció, que potser no arribi a ser-ho, és el canvi de tipus lletra en els diàlegs, al meu entendre innecessari. GISBERT, Francesc Cristina Durán Andana