1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="cB2mB8NPv9"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/lespant-sense-nom/">L’Espant sense nom</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/lespant-sense-nom/embed/#?secret=cB2mB8NPv9" width="600" height="338" title="«L’Espant sense nom» — Ibbycat" data-secret="cB2mB8NPv9" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/84-479-1479-8.jpg140140Malgrat que el títol pot suggerir el contrari, no ens trobem davant una novel·la de por ni una novel·la negra. En una ciutat construïda sota un volcà, les persones es tornen boges, una colla d’infants amb l’ajuda d’un petit drac màgic «l’Espant sense nom» descobriran l’origen i la solució del problema. Aquesta novel·la fantàstica té els ingredients per agradar als joves: colla d’amics, bona dosi d’aventures amb intriga i misteri, fenòmens sobrenaturals, i tot embolcallat amb un gran sentit de l’humor. Tot i que a l’inici costa una mica situar la novel·la, a mesura que hi avances l’autor va desgranant els personatges i els temes que ha anat introduint-hi. L’obra està ben estructurada, el final ben lligat i, fins i tot, amb alguna sorpresa. Els personatges, ben caracteritzats i cadascú respon als models de persones concretes. A destacar el personatge de «l’Espant sense nom» que trenca l’arquetip de drac maliciós i menjapersones i se’ns presenta com un drac culte, amant de la poesia, amb un cor bo i tendre. Tot plegat fa que la història sigui divertida i enganxi. Una novel·la que, sense ser un gran llibre, compleix amb escreix les expectatives. BERTRAN, Xavier Baula