1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/L'estiu dels pirates. - Ibbycatrich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="daF30379Tx"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/lestiu-dels-pirates/">L’estiu dels pirates.</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/lestiu-dels-pirates/embed/#?secret=daF30379Tx" width="600" height="338" title="«L’estiu dels pirates.» — Ibbycat" data-secret="daF30379Tx" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script>
/*! This file is auto-generated */
!function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document);
//# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js
</script>
https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/84-7660-755-5.jpg140140En Daniel, com tants adolescents de la literatura infantil actual, no s’agrada. Però, després d’aquesta aventura: de l’amistat amb un vell mariner, d’enamorar-se de l’Elena i d’ajudar uns immigrants, ja no li semblarà tan greu ser pèl-roig, pigat i escardalenc. No hi busqueu massa coses més, la història no és nova, però tampoc no ho pretén. Explicada en primera persona, en la veu d’en Daniel, el llibre va llegint-se amb un mig somriure a la boca i sense dificultats. Al final, però, m’ha quedat el dubte: la vivència d’ajudar els africans de la pastera serà tan sols una aventura més d’aquell estiu?, o l’autora haurà aconseguit tractar d’una manera clara i sense dramatismes un tema d’actualitat? Tot i que el text té punts d’humor, la comicitat de les il·lustracions va per una altra via més caricaturesca i gens adequada al llibre. BROSETA, Teresa. Bauxi. Bromera