1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="uIgyFJxZE8"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/lestrany/">L’estrany</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/lestrany/embed/#?secret=uIgyFJxZE8" width="600" height="338" title="«L’estrany» — Ibbycat" data-secret="uIgyFJxZE8" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-489-2910-7.jpg140140Sortosament Jordi Sierra i Fabra (Barcelona, 1947) ens té mal acostumats. I és que les seves lectures habitualment són d’un nivell de qualitat molt alt. Per això quan llegim una novel·la seva en què la trama i els personatges són massa fins, neutres, sense relleu, pensem que l’autor té fusta suficient per haver deixat madurar la història i oferir-nos un altre En un lloc anomenat guerra (La Galera, 2) o similar. És ben cert que no tot el que fa un escriptor ha de ser forçosament bo, però si té els lectors mal acostumats que no s’estranyi que quan una novel·la no és tan reeixida la sensació en el lector sigui d’engany. L’estrany explica les trifulgues d’un jove i la seva mare durant una dictadura en un país qualsevol. Per sobreviure lloguen una habitació a un estrany que resultarà ser algú que no és qui diu ser. I així com la guspira que encén la metxa és de bona qualitat, l’obra es va esllanguint, mantenint-se sempre en una excessiva universalitat que provoca desafecció en el lector. És a dir, una obra que necessitava mullar-se més i no mantenir-se en excés en una suposada neutralitat que li treu personalitat i relleu. SIERRA I FABRA, Jordi Barcanova