1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="cI7chyBgl9"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/lestrella-de-les-mones/">L’estrella de les mones</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/lestrella-de-les-mones/embed/#?secret=cI7chyBgl9" width="600" height="338" title="«L’estrella de les mones» — Ibbycat" data-secret="cI7chyBgl9" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-18908-71-2.jpg539800Sembla que a poc a poc, sense presses, ens comencen a arribar alguns títols de la premiada autora sueca Frida Nilsson (Hardemo, 1979) —premi Astrid Lindgren 2014, entre d’altres—. La primera vegada que la vam poder llegir va ser amb Pirates de la mar de Gel, publicada en aquest mateix segell editorial el 2018. Ara ens arriba una de les seves obres primerenques, L’estrella de les mones (2005), o Apstjärnan en el títol original. Molta de l’obra de Nilsson se centra en denunciar les desigualtats i les injustícies, tot deixant que siguin els mateixos infants protagonistes els que surtin de l’atzucac en què s’han vist immersos. I L’estrella de les mones no podia ser diferent si tenim en compte que a la petita Joana, una òrfena de nou anys que viu gairebé esclavitzada, l’adopta una goril·la, i tot degut a un malentès administratiu que li permet prendre-la com a filla seva. Però, de ben segur amanida per la descarada Pippi, amb un pessic de les trapelleries de l’Emili i un punt de sal de les colles d’en Pitus, aquesta novel·la ens mostra una nova protagonista que destil·la totes les característiques dels infants citats anteriorment: i, atenció!, que pot esdevenir una protagonista de referència. Tot plegat, una novel·la que transcorre entre el surrealisme de l’adopció per part d’una goril·la i el seny d’una relació maternofilial que delectarà molts lectors. Hem de tenir en compte que per a molts adults ens pot suposar un entrebanc el nostre racionalisme imperant en observar la relació entre una nena i la seva mare goril·la, però, com deia Pere Calders en el seu memorable conte «Raspall», «aquest detall està tan desproveït d’importància que ni val la pena d’amoïnar-s’hi». I és que aquesta és una de les grans virtuts d’un text que flueix com l’aigua, que transmet amor pels quatre costats i que no deixa cap cap sense lligar. Un document per renovar la creença en la fantasia, que en literatura tot és possible. Si us plau, deixeu gaudir i gaudiu d’aquesta història, ja que no sempre trobem perles d’aquesta dimensió. Malauradament, però, ja veurem què passa amb el segell Viena… tot i que això són figues d’un altre paner. Elena Martí i Segarra Viena