1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="tHV8liVN2X"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/lexcavaller-sant-jordi/">L’excavaller Sant Jordi</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/lexcavaller-sant-jordi/embed/#?secret=tHV8liVN2X" width="600" height="338" title="«L’excavaller Sant Jordi» — Ibbycat" data-secret="tHV8liVN2X" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-479-2264-2.jpg272417Fa dos anys aplaudíem la versió en pop-up de la llegenda de Sant Jordi que la parella Canals-Farré va editar amb Combel. Enguany, amb els papers canviats (Canals escrivint i Farré il·lustrant) i de la mà de Baula, ens porten una possible seqüela de la història, amb un Sant Jordi panxut i retirat de la vida d’heroi que accedeix a enfrontar-se al drac només després d’haver vist un retrat de la bella princesa a qui ha de salvar. El llibre troba el seu principal atractiu en l’humor que destil·la, que si en el cas del text trontolla amb acudits que és molt probable que no arribin als lectors primerencs (com per exemple que els dos cuiners del castell es diguin Carme i Ferran), es veu compensat per l’encert als pinzells (digitals) de l’il·lustrador, que amb les seves imatges dinamitza la narració, recrea ambients i escenaris, i accentua l’hu-mor amb l’aire caricaturesc dels personatges. Tot i això, el resultat final no està al nivell del pop-up del 2009. CANALS, Mercè Lluís Farré Baula