1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="1fAATB5RJK"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/lhereu-de-la-mort/">L’hereu de la mort</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/lhereu-de-la-mort/embed/#?secret=1fAATB5RJK" width="600" height="338" title="«L’hereu de la mort» — Ibbycat" data-secret="1fAATB5RJK" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-124734-2-1.jpg529800Coneixem molt bé (diríem que hem interioritzat) l’esquema de novel·les com L’hereu de la mort, però això, lluny de ser una càrrega, permet a l’autor deixar enrere el «què» i centrar-se en el «com». Un jove orfe ignora el seu poder i algú d’edat venerable l’ensinistra: és el motle arquetípic que encaixa per exemple amb Harry Potter o amb Luke Skywalker. I també amb en Jarràh, l’hereu de la mort. En Jarràh, fill d’una carnissera i d’un poeta, un sortós (un de tants neologismes encunyats per l’autor), capaç «d’entendre tots els fins i els finals», i de «tallar la corda», en al·lusió a la Parca, que segons la mitologia decidia la mort d’algú tot tallant el fil que el connectava a la vida. A en Jarràh l’espera un periple ple de meravelles en el sentit medieval (mirabilia), acompanyat per l’antiga deessa de la Vida i encalçat per poderosos que volen treure partit del terrible poder del noi. A l’esforç ingent de bastir una realitat històrica i geogràfica paral·lela i fantàstica (noteu l’ambigüitat dels termes), cal afegir un estil precís i amè, prou treballat perquè flueixi i que combina tocs humorístics i poètics. Una lectura exigent, però que com a contrapartida fa somiar impossibles amb total naturalitat. L’edició ofereix un mapa al principi i un llistat de personatges al final. FONT, Albert Obscura