1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="NuYwXTwfEV"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/lhome-del-bosc/">L’home del bosc.</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/lhome-del-bosc/embed/#?secret=NuYwXTwfEV" width="600" height="338" title="«L’home del bosc.» — Ibbycat" data-secret="NuYwXTwfEV" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/84-489-1790-1.jpg140140Després d’Un estiu a Borneo, Pilar Garriga torna amb les històries d’en Martí i la seva tia Rosa, veterinària en una reserva d’orangutans. Aquesta vegada, però, a en Martí l’acompanyaran la seva mare i la seva amiga Mont. Però així com la novel·la anterior ens narrava un enfilall d’anècdotes no exemptes de perills, interès i originalitat temàtica, en aquesta sembla que l’autora ens ofereixi les engrunes d’una història ja contada. I és que a mesura que hom va llegint la història i intenta seguir un fil que el guiï al llarg de la narració, es troba una vegada i una altra que el fil conductor va trencant-se i deixant el lector en camins sense sortida. N’és un exemple el misteriós personatge de les ulleres fosques i xancletes que desapareix de la trama de forma sobtada. I és que l’autora, després d’explicar la convivència amb els orangutans, sembla que li hagi mancat el fil narratiu necessari per construir una història amb cara i ulls. Potser hauria estat necessari, prèviament, construir els fonaments damunt dels quals construir la història d’en Martí. GARRIGA, Pilar. Esther Lecina Barcanova