1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="F503iHRX96"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/lhome-que-plantava-arbres/">L’home que plantava arbres</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/lhome-que-plantava-arbres/embed/#?secret=F503iHRX96" width="600" height="338" title="«L’home que plantava arbres» — Ibbycat" data-secret="F503iHRX96" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-17998-86-8.jpg337499Jean Giono (Manòsca, Provença, 1895-1970) amb els anys s’ha convertit en un dels escriptors de més de renom a França. La seva obra, tot i que poc traduïda al nostre país, és coneguda especialment pel text que Viena posa de nou a les nostres mans amb una acurada edició a la col·lecció «El Jardí Secret» de Viena. Publicat per primera vegada a França l’any 1953, L’home que plantava arbres ha esdevingut un clàssic de la literatura francesa per a totes les edats i un dels textos de referència per a l’ecologisme, i fins i tot ha inspirat algunes de les campanyes de repoblació forestal d’arreu del món.  El text que l’editorial ens ofereix és una reedició del mateix títol que a principis del segle XX va publicar a la col·lecció «El Cercle de Viena», amb la traducció acurada d’Isabel-Clara Simó i complementat per les il·lustracions de traç gruixut de Francesc Viladot, que enriqueixen el document donant-li una categoria que li fa els honors. Celebrem tenir de nou aquest document i poder gaudir de la feina tenaç, tossuda i exemplar del pastor Elzéard Bouffier, que al llarg dels anys aconsegueix repoblar una de les zones més devastades de l’est de França. La feina feta pel protagonista, a l’estil del Capità Enciam, aquell que deia que «els petits canvis són poderosos», és un model a seguir per a les generacions futures, que devoraran aquest conte amb avidesa, que els oferirà un model que pot canviar-los la vida. I és que la prosa senzilla i franca, i la ironia que mostra en molts moments, enfotent-se de les administracions o dels aixafaguitarres, esperona els lectors per fer de cada un d’ells una Greta Thunberg en potència.  Setanta anys després de la seva primera publicació, L’home que plantava arbres continua vigent, i fins i tot ha donat origen a un petit musical de la mà d’Enric Llort, que, amb veu potent i acompanyat d’un pianista, ens recita i musica el conte. Una bona oportunitat per complementar la seva lectura amb un audiollibre únic.  GIONO, Jean Isabel-Clara Simó Francesc Viladot Viena