1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="tCfd2YHbgy"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/liliana-poema/">Liliana: poema</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/liliana-poema/embed/#?secret=tCfd2YHbgy" width="600" height="338" title="«Liliana: poema» — Ibbycat" data-secret="tCfd2YHbgy" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-94830-05-1.jpg603800Acabo de llegir Liliana i no entenc com he pogut viure tants anys, llegint, sense haver-me topat abans amb aquesta obra magna escrita en vers. L’editorial ING posa a les mans del lector una edició molt acurada amb aparença de facsímil, actualitzada de manera impecable per Teresa Duran, que, tot respectant l’original, adapta el text a les normes ortogràfiques actuals i a un lèxic més proper. Quant al vers, afirma en el pròleg, s’ha preferit mantenir el ritme a una mètrica estricta. Dit això, Liliana ens dona la possibilitat d’accedir a l’obra més madura i reconeguda d’Apel·les Mestres, un artista total: poeta, il·lustrador, dramaturg, traductor, músic… Editada el 1907, fou adaptada al teatre quatre anys després, i considerada emblemàtica del modernisme, amb influències del romanticisme. M’ha recordat Somni d’una nit d’estiu de William Shakespeare, i m’ha colpit el ritme, l’acció i sobretot la seva intensitat narrativa. Parteix de l’amenaça de l’home envers la natura. Els gnoms prometen defensar-la, però ben aviat troben diamants, es deixen endur per la cobdícia i traeixen el tracte. Només tres gnoms –Flok, Mik i Puk–, els vertaders protagonistes, es mantindran fidels a una missió que trontolla de nou amb l’aparició de Liliana, una dona d’aigua. Liliana tracta, a manera de faula, la relació de l’home i l’entorn, però sobretot la contradictòria condició humana, la dicotomia entre bondat i maldat, un tema sempre vigent i universal. Per la forma i la solemnitat del text, semblaria que queda lluny del lector d’avui; per allò que s’hi cou, per l’acció, pel ritme, per l’oralitat i per la intensitat, queda ben a prop. Jo en recomano fervorosament la lectura. No podem seguir endavant desconeixent una obra cabdal en la història de la nostra literatura. I especialment en recomano la lectura en veu alta. La fragmentació en capítols breus i la intensitat, de ben segur, ens faran passar estones inoblidables. MESTRES, Apel·les ING