1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/L'illa a la deriva. - Ibbycatrich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="1cHqxxUz3X"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/lilla-a-la-deriva/">L’illa a la deriva.</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/lilla-a-la-deriva/embed/#?secret=1cHqxxUz3X" width="600" height="338" title="«L’illa a la deriva.» — Ibbycat" data-secret="1cHqxxUz3X" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script>
/*! This file is auto-generated */
!function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document);
//# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js
</script>
https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/84-7660-952-3.jpg140140L’illa a la deriva és, sobretot, una història d’amor encantadora i original. L’escenari és una illa que s’ha desprès probablement de l’albufera de València i que viatja a la deriva pel Mediterrani. L’illa es diu Làriba. En Pere, un habitant de l’illa, té trenta anys i en fa quinze que en una parada a Vila Joiosa es va enamorar d’una noia, i ara tota la seva feina és calcular quan podrà, l’illa, tornar per aquelles terres per retrobar-la… No cal dir res més. La història és emocionant i molt tendra. El lector ha d’acceptar i assumir la inversemblança total de la narració i entrar en el joc màgic que mou tot el tinglado. En aquest cas, s’ho passarà bé i tot anirà vent en popa. Mai millor dit. Un cant a l’amor i un cant a Vila Joiosa i a la seva típica olor de gesmil. També un cant a l’amistat entre el protagonista i un noiet, en Ximo, sensible i valent. Potser el ritme s’alenteix a mitja narració però un desenllaç esclatant, de tensió creixent i car-regat de molta emotivitat tanca un producte net i ben tramat que farà les delícies dels lectors joves. BROSETA, Teresa. Ramon Pla. Bromera