1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="khMkqH0psk"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/lilla-infinita/">L’illa infinita</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/lilla-infinita/embed/#?secret=khMkqH0psk" width="600" height="338" title="«L’illa infinita» — Ibbycat" data-secret="khMkqH0psk" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-17497-57-6.jpg420580Una illa, un monstre, un record per desenterrar, i enmig de tot, la Lluna, una xiqueta de tan sols nou anys que ha hagut de madurar a marxes forçades. Aquests són els elements amb què Muriel Villanueva, reconeguda escriptora valenciana, ha bastit L’illa infinita, novel·la mereixedora del II Premi Ciutat de Dénia. Tot comença quan la protagonista i la seva àvia, en ser desnonades del pis en què viuen a la ciutat, es veuen obligades a traslladar-se a una illa menuda i poc poblada, on tenen la seva antiga casa familiar. La Lluna no només haurà d’adaptar-se a aquest nou i diferent escenari, sinó que es veurà immersa en un misteriós afer irresolt del passat. Villanueva ofereix un relat complex, on el drama social de la protagonista i el seu creixement personal entrellacen amb una història plena de fantasia i simbolisme. La trama és sòlida, sense escletxes, i les relacions que s’estableixen entre els personatges presenten matisos d’allò més interessants. Tanmateix, aquesta complexitat contrasta amb la brevetat de l’obra, la qual no hi juga a favor. El lector té poc temps per assimilar alguns fets que ocorren sobtats –sobretot aquells més esotèrics– i pot mostrar-se reticent a creure’s i endinsar-se en el particular escenari que es proposa. Noemí Villamuza il·lumina aquesta edició en rústica amb unes il·lustracions que, com la mateixa narració, juguen amb el binomi realitat-fantasia. Tot i presentar-se com una publicació per a nens i nenes d’entre 7 i 8 anys, creiem que l’obra interpel·larà millor aquells infants amb una certa maduresa i recorregut lector. En definitiva, pensem que val la pena aturar-se en aquesta illa, potser no infinita, però que pren valor en l’arxipèlag actual de narrativa infantil per a aquestes edats  —especialment la d’autoria nostrada—, el qual cal fornir de bones novetats. VILLANUEVA, Muriel Noemí Villamuza Andana