1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="tiq6SL5FmG"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/linspector-joe/">L’inspector Joe</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/linspector-joe/embed/#?secret=tiq6SL5FmG" width="600" height="338" title="«L’inspector Joe» — Ibbycat" data-secret="tiq6SL5FmG" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-18-83039-6.jpg400512La reducció a l’absurd té sempre una doble lectura i acostuma a funcionar de la manera següent: un missatge simplificat per destronar-ne un altre de més complex, sovint contradictori. Si, a més a més, això es fa pinzellat per l’humor, la jugada és rodona… si surt bé. En aquest cas, surt molt bé, si no no ens posicionaríem mai de part de dos lladregots bruts i llardosos que no pensen més que en enriquir-se a costa dels altres sense cap ofici ni benefici. Com és que els trobarem fins i tot simpàtics , malgrat les seves malifetes del tot injustificables? Doncs perquè són un parell de dissortats infeliços, que, a més a més, pagaran per totes les seves males accions… són els porquets Cap i Pota, i en aquesta segona entrega de les seves desventures seran empaitats tota l’estona per l’inspector Joe, un eficient ca amb gorra servadora de les que feia servir Sherlock Holmes. Les històries normalment ocupen cicles de dues pàgines amb un format de vuit vinyetes per pàgina que segueixen un mateix patró: trapelleria dels porquets, escenificació de la trapelleria, i conclusió entre reixes en la majoria de casos. Els escenaris seran les boniques ciutats i els nevats paratges eslovens, pàtria dels autors. Majda Koren és professora i escriptora de llibre infantil. Nascuda a Ljubljana i amb una llarga carrera literària, en aquest cas juga amb un humor senzill i naïf, pràcticament sols a l’abast dels infants. Per altra banda, l’il·lustrador Damijan Stepančič acompanya amb un dibuix simple i càndid, de colors bàsics i de tan sols dos plans. A vegades pot recordar tant Xavier Mariscal com la mateixa Peppa Pig: el dibuix es redueix a una síntesi d’elements amb una iconografia innocent i simplista. M’ha costat, però al final jo també he après a diferenciar en Cap d’en Pota. Si us plau, no us canvieu mai de calçotets! KOREN, Majda Pregelj, Barbara Damijan Stepančič Zahorí Books