1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/author/ibbycat/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="JxlKF2L15V"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/linvasor/">L’invasor</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/linvasor/embed/#?secret=JxlKF2L15V" width="600" height="338" title="«L’invasor» — Ibbycat" data-secret="JxlKF2L15V" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/Linvasor.jpg10001000Segona proposta dins la col·lecció «Mamut» del mexicà arrelat a Palma Alex Fito, després de City kid (2012). En aquest cas, un alienígena estrambòtic i ben sonat intentarà aconseguir el control del planeta Terra tan aviat com sigui possible, perquè la seva senyora i els seus fills l’esperen a l’hora de dinar. Un científic boig, encara més estrambòtic i encara més sonat s’interposarà entre ell i la Carme i l’Aleix, els dos germans que tracten d’adoptar-lo amb l’ajuda de l’Adrià, un inestimable company de classe que, com ho diria sense dir-ho: faria qualsevol cosa per la Carme. Aquest és l’esquema d’una aventura espacial adreçada als més petits i que se sustenta en els diversos gags d’humor que l’acompanyen durant tot el fil narratiu. Alex Fito és un veterà absolutament bregat en el món del còmic, des dels seus inicis dins el col·lectiu La Penya fins a les pàgines de revistes tan emblemàtiques com Tretzevents o Esquitx, o les adultes NSLM o El Víbora. El seu dibuix és del tot reconeixible i característic, icònic i caricaturesc, amb colors plans i acabats en tinta negra, magnífic com sempre. La història potser es queda un pèl curta malgrat les encertades espurnes d’humor. En conjunt, un còmic del tot accessible per als primers lectors en una clàssica i consolidada edició per part de Bang Edicions dins la seva línia «Mamut Còmics». Conclusió: si no vol pols no vagis ni a l’era ni a l’espai. FIto, Alex Fito, Alex Bang