1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="UfW7LcxxZ0"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/llibre-dels-desheretats/">Llibre dels desheretats</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/llibre-dels-desheretats/embed/#?secret=UfW7LcxxZ0" width="600" height="338" title="«Llibre dels desheretats» — Ibbycat" data-secret="UfW7LcxxZ0" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-1358-285-6.jpg179282Autor amb una llarga i remarcable trajectòria, amb el Llibre dels desheretats Enric Lluch mostra de nou la seva passió per la novel·la històrica. En aquesta història s’hi relaten episodis poc coneguts, com la revolta de Germanies i, sobretot, la vida dels moriscos valencians al segle XVI i inicis del XVII, quan són obligats a convertir-se al cristianisme i finalment són expulsats de la Península. El protagonista ens explica en primera persona les penúries de la seva família, composta per tres generacions que viuen a la convulsa societat valenciana de l’època. Ambientada en entorns rurals, se’ns conta com els moriscos són pressionats pels terratinents de l’època, que els fan treballar la terra en condicions abusives; pels agermanats, que els obliguen a adoptar els costums cristians, i pel virrei, que primer els obliga a convertir-se i finalment els expulsa. La novel·la és un excel·lent document historiogràfic i un exercici literari de primera magnitud que imita el format i l’estil de les cròniques i altres manifestacions narratives de l’època. Tant a l’inici com al final l’autor usa l’artifici del narrador testimoni que relata fidedignament les memòries del protagonista. L’obra té també les virtuts pròpies d’una novel·la d’aventures, amb un ritme viu i una selecció acurada de fets. A més a més, la persecució injusta dels moriscos enllaça amb les històries de tots els col·lectius que viuen situacions paral·leles en l’actualitat, com els refugiats, obligats a fugir a la força dels seus països, o els immigrants, considerats ciutadans de segona i obligats a treballar en condicions vergonyoses. Amb tot, la lectura d’aquesta novel·la és exigent per a un lector jove d’avui, poc avesat a la complexitat dels fets que s’hi expliquen i al llenguatge emprat. Superats aquests esculls, el gaudi queda garantit. LLUCH, Enric Bromera