1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="y1BpRqbwiu"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/llibre-llibresc/">Llibre Llibresc</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/llibre-llibresc/embed/#?secret=y1BpRqbwiu" width="600" height="338" title="«Llibre Llibresc» — Ibbycat" data-secret="y1BpRqbwiu" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-17555-96-2.jpeg800583Sabeu què és la redundància redundant? Doncs és l’estil de redactat textual que s’ha emprat en aquest llibre llibresc, on els lleons són lleonins, els deserts desèrtics, i s’hi prenen decisions decidides per no quedar tristos tristíssims. Cadascun dels substantius de l’obra ve acompanyat d’un adjectiu o un adverbi que el subratlla intencionadament i que provoca que aquest relat d’un lleó que se sent sol busqui, amb l’ajut dels lectors, una companyia i un paratge més engrescadors que els que tenia a l’inici, faci riure a cleques si és llegit en veu alta. Perquè és l’estil narratiu i no pas l’aventura en si mateixa allò que fa més atractiu aquest llibre, curosament enquadernat amb tapa tova. També hi contribueixen les il·lustracions de Quevedo, expressives i juganeres com el text, realitzades amb tintes planes, amb figures de sòlid contorn negre i a penes ombrejades. Del conjunt, qui potser ha suat més que no pas rigut deu ser el traductor d’aquest text breu i un si és no és barroc. Tot plegat no deixa de ser un joc, i com a tal és presentat a un públic infantil que potser hi descobrirà fins a quin punt el llenguatge es presta a filigranes «de per riure» quan s’allunya de la correcció acadèmica. Tant de bo… ARJONA, Juan Dani Espresate Enrique Quevedo A Buen Paso