1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/author/ibbycat/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="JoBCK09QOs"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/llop-a-la-neu/">Llop a la neu</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/llop-a-la-neu/embed/#?secret=JoBCK09QOs" width="600" height="338" title="«Llop a la neu» — Ibbycat" data-secret="JoBCK09QOs" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/portada-9788412854749.jpg12981139Llop a la neu és un àlbum gairebé sense paraules, guanyador de la Medalla Caldecott del 2018, molt recomanable per introduir els més petits en la lectura d’imatges seqüencials. La fragmentació en pàgines dobles, senzilles, o en vinyetes –amb marc i sense–, mostra les possibilitats de què disposen els autors per explicar gràficament una història perquè sigui fàcilment comprensible. L’ús dels plans i les perspectives, les postures corporals, les mirades (de por, compassió, sorpresa, esgotament, felicitat…), les línies cinètiques i les onomatopeies (bub! bub!; uf uf; au, au; plum!; auuuuuu; grrrrr; plum!; eslurp eslurp…), escrites amb mides diferents per indicar-ne el volum, són altres de les eines que Cordell fa servir de forma molt efectiva. A les guardes primeres, amb cinc vinyetes, se’ns presenta la família de la nena protagonista. La història, però, comença després, en les següents dobles pàgines, quan la nena s’acomiada del seu gos i marxa caminant per la neu (per cert, porta un abric vermell amb caputxa). A la següent doble pàgina, a l’esquerra, en una vinyeta rodona veiem com la nena camina sola cap a la dreta, i en la vinyeta de la pàgina dreta veiem quatre llops i un cadell caminant en direcció a la nena. Què passarà? Cordell ens dona temps per especular, ja que la següent doble és la pàgina de crèdits i la portada del llibre. Les següents dobles pàgines alternen les escenes de la nena, que torna de l’escola i es perd en la tempesta de neu, amb les del llobató, que s’ha separat de la seva família pel mateix motiu. Aquest muntatge en paral·lel reforça la identificació entre els dos personatges i prepara la trobada posterior. Gràcies a l’udol llunyà de la bandada de llops, la nena pot portar el lloparró amb la seva família. El retorn a casa, però, és molt complicat i la nena acaba caient de cansament i de fred. Els lladrucs del gos alerten els llops que la família està buscant la nena. I ara seran els grinyols de la llopada els qui els ajudaran a trobar-la. Un cop acabada la història, per fer un tancament simètric, a les darreres guardes, cinc vinyetes mostren la relació familiar del cadell de llop coprotagonista del relat. Llop a la neu és un llibre ben pensat i estructurat, per això ens sorprèn llegir a la sinopsi de l’editorial que les vinyetes emmarcades dins d’un cercle simbolitzen que la història tindrà un final feliç. Nosaltres, en canvi, les interpretem com un recurs per mostrar escenes simultànies: la nena camina cap a la dreta / els llops caminen cap a l’esquerra; la nena camina perduda / el llobató camina perdut; nena i llobató observen la lloba / la lloba els mira a tots dos. Aquest paral·lelisme és l’eix vertebrador de l’àlbum i articula tota l’estructura narrativa, al servei d’una aventura en què l’ajuda mútua i la cooperació són els grans temes. Matew Cordell Maria Ros Vinent Corimbo