<?xml version="1.0"?>
<oembed><version>1.0</version><provider_name>Ibbycat</provider_name><provider_url>https://www.ibbycat.cat/es/</provider_url><author_name>Webico</author_name><author_url>https://www.ibbycat.cat/es/author/webico/</author_url><title>Lluny - Ibbycat</title><type>rich</type><width>600</width><height>338</height><html>&lt;blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="eVvL88jEjS"&gt;&lt;a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/lluny/"&gt;Lluny&lt;/a&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/lluny/embed/#?secret=eVvL88jEjS" width="600" height="338" title="&#xAB;Lluny&#xBB; &#x2014; Ibbycat" data-secret="eVvL88jEjS" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;script&gt;
/*! This file is auto-generated */
!function(d,l){"use strict";l.querySelector&amp;&amp;d.addEventListener&amp;&amp;"undefined"!=typeof URL&amp;&amp;(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&amp;&amp;!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i&lt;o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i&lt;a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&amp;&amp;(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3&lt;(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r&lt;200&amp;&amp;(r=200),s.height=r):"link"===t.message&amp;&amp;(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&amp;&amp;n.host===r.host&amp;&amp;l.activeElement===s&amp;&amp;(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r&lt;s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document);
//# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js
&lt;/script&gt;
</html><thumbnail_url>https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-17555-74-0.jpg</thumbnail_url><thumbnail_width>420</thumbnail_width><thumbnail_height>530</thumbnail_height><description>Lluny &eacute;s una obra dif&iacute;cil de classificar perqu&egrave; porta impl&iacute;cit tot l&rsquo;univers personal no nom&eacute;s d&rsquo;un artista sin&oacute; gaireb&eacute; de tota una fam&iacute;lia de creadors, i &eacute;s alhora un homenatge a l&rsquo;escriptor i il&middot;lustrador Bernat Cormand, que ens va deixar el 20 de juny del 2021. I &eacute;s tot un treball documental que permet descobrir quin &eacute;s el proc&eacute;s de creaci&oacute; d&rsquo;un &agrave;lbum il&middot;lustrat. Per&ograve; sobretot &eacute;s el conte p&ograve;stum d&rsquo;en Bernat, acabat per en Mart&iacute; Cormand a partir del gui&oacute; i els esbossos que havia deixat el seu germ&agrave;. Un conte creat a quatre mans, o a sis, si hi afegim la important tasca de l&rsquo;editora i amiga Arianna Squilloni. O fins i tot a vuit, si comptem la separata de Gen&iacute;s Cormand que acompanya el llibre i que esdev&eacute; part imprescindible per entendre l&rsquo;obra en tota la seva dimensi&oacute;. No sabrem mai com hauria estat Lluny si en Bernat l&rsquo;hagu&eacute;s acabat, per&ograve; en tot cas la versi&oacute; actual mant&eacute; l&rsquo;esperit i sensibilitat que definia la seva obra. Mart&iacute; Cormand, reconegut pintor establert a Nova York, ha treballat de manera excel&middot;lent i molt curosa seguint totes les indicacions que en Bernat havia deixat escrites, canviant, aix&ograve; s&iacute;, el seu llapis caracter&iacute;stic per la pintura a l&rsquo;oli amb qu&egrave; ell treballa habitualment. Tot i el canvi de t&egrave;cnica, visualment el llibre presenta la sobrietat, el silenci i l&rsquo;ordre que buscava en Bernat i mant&eacute; aquell punt de desconcert o d&rsquo;estranyesa que sempre tenen les seves obres. &nbsp; Narrativament hi apareixen temes com el viatge, el vincle i el creixement personal, que ens remeten a&nbsp;obres seves anteriors com El dibuixant d&rsquo;ossos, Els dies feli&ccedil;os o El nen perfecte. Per&ograve; en la hist&ograve;ria de Lluny hi trobem un tema nou: aquesta necessitat de fugir del brogit del m&oacute;n a la recerca d&rsquo;un lloc tranquil i silenci&oacute;s on estar-hi b&eacute;.&nbsp;Un cop m&eacute;s&nbsp;se&#x2019;ns fa pal&egrave;s&nbsp;que&nbsp;Bernat Cormand &eacute;s un autor ferm i sensible, que en cada nova obra es despulla davant el lector&nbsp;oferint-li una hist&ograve;ria &iacute;ntima, secreta i, a voltes, dolorosa. La separata que signa Gen&iacute;s Cormand, germ&agrave; i periodista, mostra l&#x2019;storyboard del llibre i unes fotografies de l&rsquo;estudi d&rsquo;en Bernat amb les dues&nbsp;il&middot;lustracions que s&oacute;n l&rsquo;origen de Lluny.&nbsp;Malauradament, l&rsquo;emoci&oacute; de descobrir el proc&eacute;s de creaci&oacute; de l&#x2019;obra i de&nbsp;veure com era el seu espai de treball es barreja amb la tristesa de pensar en els bons llibres que en Bernat ja no ens podr&agrave; escriure ni il&middot;lustrar. CORMAND, Bernat; CORMAND, Mart&#xED;  A Buen Paso</description></oembed>
