1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="c412NtTM9z"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/locell-daurat/">L’ocell daurat</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/locell-daurat/embed/#?secret=c412NtTM9z" width="600" height="338" title="«L’ocell daurat» — Ibbycat" data-secret="c412NtTM9z" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-661-4013-3.jpg523800Com a bona mostra de literatura tradicional, aquest llibre té un protagonista estrany que, tot i que al final es converteix en home i es casa amb la princesa, és un burleta insofrible, mal pagador –enganya el filador, el teixidor i el sastre– i, a més, és responsable de la mort del rei. Els esdeveniments resulten igualment insòlits: l’ocell troba un borralló de llana i encarrega que li’n facen un caputxó, es menja els fruits del cirerer més estimat pel monarca i en fa mofa, és caçat, plomat, rostit i engolit pel sobirà, però aconsegueix sortir-ne ben parat. L’element fantàstic és pertot, i també la triple repetició d’una acció amb lleugeres variacions, característiques del conte popular. A partir de les glosses de Núria Albó, Roser Rius relata amb versos acurats la curiosa història de L’ocell daurat, sense caure en la temptació d’endolcir-la. Les il·lustracions, de la mateixa autora, recorden amb encert els frescos i retaules romànics, per les proporcions impossibles –personatges que arriben quasi al sostre dels habitatges– sense ombres ni profunditat; per la uniformitat en el rostre de les figures, amb una certa rigidesa de moviments, i per la presència de sanefes i d’alguns objectes com el penell o el rellotge de sol –de fet, xoca un poc trobar-hi també un llum elèctric o un despertador–. Aire medieval, doncs, d’acord amb el que evoca aquesta narració meravellosa. RIUS, Roser Roser Rius Cruïlla