1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="lMicRAqOWa"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/lolga-i-el-crit-del-bosc/">L’Olga i el crit del bosc</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/lolga-i-el-crit-del-bosc/embed/#?secret=lMicRAqOWa" width="600" height="338" title="«L’Olga i el crit del bosc» — Ibbycat" data-secret="lMicRAqOWa" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-8343-819-0.jpg565800L’Olga té 8 anys i acaba de mudar-se a una casa preciosa enmig d’un bosc allunyat i tranquil (o no!). En instal·lar-se a la seva habitació, descobreix en un racó una porta molt petita tancada amb clau. Què hi deu haver a l’altra banda? Potser hi viu algú? La troballa potser té alguna cosa a veure amb el fet que els pares no hagin tornat del seu passeig pel bosc? Amb paciència i constància, aconsegueix descobrir què hi ha allà dins: hi viu un nen, de l’alçada de dues pinyes, i els seus pares també han desaparegut. Plegats, i amb l’ajuda del Monsieur, el gat de l’Olga, emprenen una excursió cap al bosc a cercar els pares. L’aventura es desenvolupa a un bon ritme, amb salts en el temps per explicar les dues històries paral·leles que narra, amb un llenguatge i estil senzills, ideal per als lectors a qui va adreçada. Laura Monloubou (París, 1976) actualment viu a Lió, on treballa en una llibreria, feina que alterna amb la seva gran passió: escriure i il·lustrar per a infants. Els seus llibres són plens d’humor i tendresa, amb una gran sensibilitat cap als infants i els seus sentiments. L’Olga i el crit del bosc no és cap excepció. La història és dolça, divertida i plena d’amor cap a la família, els animals i la natura. Destaca la manera de tractar amb respecte i naturalitat la discapacitat de la protagonista: en cap moment es menciona que és sorda, ho anem descobrint amb la lectura sense que s’hi faci un esment explícit. Les il·lustracions (en blanc i negre) i el text van de bracet en tots els sentits, i responen al doble objectiu de mostrar els llocs i els ambients alhora que matisen molt bé les expressions i els sentiments dels personatges.  MONLOUBOU, Laure Maria Llopis Bambú