1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="HjA962s54n"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/loslo-vol-pintar-la-lluna/">L’Oslo vol pintar la lluna</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/loslo-vol-pintar-la-lluna/embed/#?secret=HjA962s54n" width="600" height="338" title="«L’Oslo vol pintar la lluna» — Ibbycat" data-secret="HjA962s54n" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/84-489-1881-9.jpg140140L’Oslo és un nen que sent fascinació per la lluna. Ja de ben petit la mira, la segueix, la dibuixa… El somni de l’Oslo és viatjar a la lluna amb una nau espacial per poder pintar-la i canviar-li el color trist del rostre. Aquest seria l’argument, però el pes de la narració no el porta l’Oslo sinó els seus pares, uns personatges que fan possible escenes d’humor i que l’autora ha sabut construir bé però potser els ha adjudicat massa força. És interessant l’opció triada com a veu de la narració, en alguns capítols és la lluna, però també hi ha un narrador omniscient que fa perdre l’equilibri, ja afectat per una estructura que allarga l’inici i precipita el desenllaç fent que el final sigui poc entenedor i sense acabar de lligar-ho (el pare va canviar l’etiqueta del nadó quan era a la nurserie?). Amb tot, la narració està carregada d’humor i l’interès es manté fins al final. Les il·lustracions acompanyen i descriuen bé les escenes triades, on la lluna és protagonista, aquí sí, per la fidelitat amb què és representada, amb les ombres dels seus mars i muntanyes, i afegint una nota de color amb el taronja en una gamma de grisos. BLANCH, Teresa Jordi Sunyer Barcanova