1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="qFlXuJKKOs"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/lultim-vaixell/">L’últim vaixell.</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/lultim-vaixell/embed/#?secret=qFlXuJKKOs" width="600" height="338" title="«L’últim vaixell.» — Ibbycat" data-secret="qFlXuJKKOs" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/84-8914-927-2.jpg140140Segueixen proliferant les novel·les juvenils que volen explicar la guerra civil espanyola. Algunes ho fan des de la serenor i la prudència, d’altres com la de Gemma Pasqual, en canvi, ho fan des d’un punt de vista més afectat i alguns moments massa intransigent que no ens acaba de fer el pes. En una guerra hi ha bons i dolents a cada banda i el fet d’explicar-la des d’un cantó no ens autoritza a tractar despectivament els del cantó contrari, sobretot si la història va destinada a joves lectors. La novel·la té elements interessants, per exemple una bonica referència a la lectura, i especialment a la novel·la Els miserables, o bé alguna pàgina escrita amb tendresa i sensibilitat. Llàstima, però que, cap a la meitat, la història passa dels horrors de la guerra a la història d’amor dels dos protagonistes joves. Un canvi imprevist i sorprenent d’escenari i de formes que desconcerten el lector i el deixen sense saber ben bé en quines aigües —o en quina guerra— està nedant. PASQUAL ESCRIVÀ, Gemma. Alfaguara-Voramar