1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="xyNpwQfMfc"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/lultim-violi/">L’últim violí</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/lultim-violi/embed/#?secret=xyNpwQfMfc" width="600" height="338" title="«L’últim violí» — Ibbycat" data-secret="xyNpwQfMfc" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-938262-5-3.jpg140140Anna Manso narra la història d’un lutier que, veient com una malaltia degenerativa fa que els seus dits «ballin claqué» sense voler-ho, decideix construir un darrer violí per acomplir l’encàrrec d’una rica i capritxosa parella de col·leccionistes. El seu fill, l’Octavi, es convertirà en el lleial ajudant i en l’observador dels esdeveniments que viurà la família. El relat és fidel a la línia de l’editorial, que a través dels seus títols intenta reflexionar sobre temes transcendents sense entrar en l’adoctrinament. Des d’aquesta base, l’autora desenvolupa amb minimalisme una història delicada que dóna valor a l’art de fer la feina ben feta, a aturar-se en el moment just per prendre aire i saber dir no. No obstant la idoneïtat de la trama literària, la resolució del final és una mica precipitada, i es passa per alt un tema delicat com és l’incompliment d’un contracte. Jo diria que només calia afinar una mica millor per donar valor al sentit de la col·lecció. Afinades són les il·lustracions de Gabriel Salvadó. Amb pocs traços de tinta, expressa amb encert i concreció les emocions i situacions que l’argument va marcant amb bon compàs. MANSO, Anna Gabriel Salvadó Arcàdia