1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="hxzCERM1Qb"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/lultim-vol-de-la-familia-dumont/">L’últim vol de la família Dumont</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/lultim-vol-de-la-familia-dumont/embed/#?secret=hxzCERM1Qb" width="600" height="338" title="«L’últim vol de la família Dumont» — Ibbycat" data-secret="hxzCERM1Qb" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-17599-12-6.jpg315496A diferència d’altres títols de LIJ d’Oriol Canosa, com ara L’illa de les cartes perdudes (2014) o L’illa de Paidonèsia (2017), en aquesta novel·la tots els personatges són adults. De fet, és una obra coral que s’inspira en una història real protagonitzada pels Hunter, quatre germans estatunidencs que l’any 1930 van batre el rècord de vol continuat: vint-i-tres dies sense tocar terra. En un primer moment, el lector s’introdueix en la ficció de la mà d’uns periodistes que comenten el periple de la família Dumont: fa seixanta anys, la Margaret i l’Alberto van proposar-se batre el rècord dels Hunter, per a la qual cosa van construir quatre avions de bambú: un per a cadascun d’ells, un altre per a la seva filla i un de doble per als seus fills bessons. Després, la veu narrativa en tercera persona i els diàlegs  van completant la història: un cop superat el rècord, els Dumont –ull amb els cameos de Canosa!– van decidir romandre a l’aire per a tota la vida i van crear un servei aeri de correus. Passats vint anys, van rescatar un nadó –el futur oncle Fergusson– a bord d’un zepelí i van edificar el seu petit món a partir d’aquesta nau aerostàtica. El van complementar amb els avions, un castanyer, un hort vertical, una casa de bambú, panells solars i andròmines diverses. El lector se submergeix en el ritme trepidant de la narració i viu les situacions límit de la delirant proposta de Canosa. La fantàstica descripció de l’artefacte volador i de les irracionals maniobres en l’aire, a més de divertida, guarda una lògica interna que l’autor explora amb tremp narratiu. De l’escenari d’arquitectura impossible –inevitable, des d’un punt de vista adult, establir una connexió amb M. C. Escher– se’n fan ressò les coherents i resolutives il·lustracions de Moscardó. CANOSA MASLLORENS, Oriol Júlia Moscardó Animallibres