1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="cUfHI84sQx"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/m-a-x/">M.A.X.</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/m-a-x/embed/#?secret=cUfHI84sQx" width="600" height="338" title="«M.A.X.» — Ibbycat" data-secret="cUfHI84sQx" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/84-246-8263-7.jpg140140Ens situem en el 2054 a l’Empordà. En Max i l’Aleix passen moltes hores connectats a un joc virtual que els trasllada al 2000 per participar en la investigació del cas d’uns avis perduts a les platges. Aquest moviment temporal els permet de viure en dues societats alhora, que Burgas té l’habilitat de descriure i diferenciar perfectament, de manera que el lector no se sent perdut en cap moment. Una de les coses més interessants és veure la visió desolada que se’ns ofereix del futur: pares absents, mancança de vida familiar, persones malaltes per addicció a la pantalla… La novel·la enganxa i té les dosis necessàries d’intriga per mantenir l’atenció, malgrat l’extensió. Tot i algunes resolucions argumentals pròpies d’una aventura policíaca, el llibre resulta creïble, pel fet que els personatges són de veritat i, encara que ens porti a un món irreal, les situacions són més autèntiques que en algunes obres figuradament realistes. Quan escrivim aquesta crítica, arriba la notícia que l’Àngel Burgas ha guanyat el Premi Ramon Vinyes de teatre. Ens fa la impressió que l’Àngel té encara molt bones coses per dir-nos. BURGAS, Àngel. La Galera