1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="e3wLw8UZi3"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/madame-esvelt/">Madame Esvelt</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/madame-esvelt/embed/#?secret=e3wLw8UZi3" width="600" height="338" title="«Madame Esvelt» — Ibbycat" data-secret="e3wLw8UZi3" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-661-5577-9.jpeg502800Madame Esvelt ha tornat al Casalot, la mansió de la seva família al poble de Sant Repunt. Ningú no en coneix les intencions, però l’Arlet, la filla de Can Didal, s’adona que alguna cosa no va bé quan el seu gran amic Mau i altres nens del poble cada nit es lleven somnàmbuls i entren al Casalot com unes pobres ànimes encantades. A més, de dia, en Mau es mostra distant i esquiu amb ella. Què hi passa, allà dins, que transforma tant els nens del poble? Amb l’ajuda del seu professor de violí, l’Octavi Bemoll, i de dos músics rodamons estrafolaris i generosos, l’Arlet aconseguirà descobrir què amaga la baronessa i alliberar els seus companys d’aquell estrany malefici. Carles Sala Vila ens ofereix un nou llibre dins de la seva llarga i guardonada trajectòria, en aquest cas, mereixedor del Premi Vaixell de Vapor 2023. Rere un poble de rondalla i uns personatges arquetípics, amb referències als contes populars, l’autor exposa, a tall de protesta, un tema candent, actual i preocupant: l’obsessió pel cos i la imatge personal. Madame Esvelt, un personatge a mig camí entre la madrastra de La Blancaneu, la bruixa de Ton i Guida i la Cruella de Vil de 101 dàlmates, encarna el món de la moda i l’alta costura, amb un interès malaltís i desmesurat per l’estètica i la primesa. Com a contrapunt, l’Arlet i la música, representada pel professor de violí i els dos rodamons, que tant molesta la baronessa i que els ajudarà a derrotar-la. L’ambientació, el llenguatge expressiu, els noms enginyosos i les dosis de misteri i d’aventura són punts a favor perquè aquesta història atrapi el lector. La trama conté els elements necessaris per a un bon relat, però s’hi troba a faltar més treball de cohesió perquè tots els elements acabin de tenir-hi sentit. Malgrat que s’entenen les intencions de Madame Esvelt, les raons que hi ha al darrere d’una maquinació tan malèvola no queden prou clares. Una major profunditat en els personatges també hauria ajudat a donar més consistència a la narració. Les il·lustracions d’Anna Baquero i l’edició acurada de Cruïlla en cartoné i paper gruixut confegeixen un digníssim embolcall a aquest volum. La tesi de l’obra queda clara en veu de la mateixa protagonista: «Són els vestits que han de ser a mida dels cossos i no pas els cossos a mida dels vestits!». La subscric de cap a peus. SALA I VILA, Carles Anna Baquero Cruïlla