1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="m2JqVr3h3k"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/mai-no-oblidare-el-teu-nom/">Mai no oblidaré el teu nom</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/mai-no-oblidare-el-teu-nom/embed/#?secret=m2JqVr3h3k" width="600" height="338" title="«Mai no oblidaré el teu nom» — Ibbycat" data-secret="m2JqVr3h3k" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-9034-703-4.jpg800565Ignasi Llorente, fidel al seu perfil de divulgador científic, escriu un relat sobre la revolució neolítica. El conte que explica està protagonitzat per una família que viu a la Xina, prop del riu Iang-Tsé. Mentre presenta cada un dels personatges, Llorente aprofita per explicar-nos de passada com era la vida en aquell moment: divisió del treball, tasques i eines, alimentació… i altres detalls com el fet que la millora del clima va propiciar la creació dels poblats. Totes aquestes informacions s’esmenten directament per situar-nos en el moment històric, però, per contra, l’autor es reserva una descoberta important per explicar-nos-la a través d’una ficció. Fang-Pi, l’avi de la família, oblida de cop i volta el nom del seu avi. Aquest fet li provoca molta tristesa a causa del seu paper d’ancià, memòria viva del poblat. Arran d’aquest accident, la seva neta Fu-Hao té la idea de gravar uns dibuixos a la closca d’una tortuga. És, d’alguna manera, l’inici de l’escriptura. El text podria funcionar sol, però l’editorial ha optat per fer-ne un llibre il·lustrat, amb un format gran i apaïsat, que la il·lustradora Maria Palet ha omplert d’escenes que descriuen bàsicament el text. Palet s’ha centrat sobretot en la figura de l’avi i la nena, destacant el vincle que tenen tots dos, i es guanya el favor del lector gràcies a l’empatia que desprenen el gest i les expressions de la nena protagonista. Diríem, doncs, que es tracta d’un llibre híbrid, a cavall entre la ficció i el documental. I en aquests casos sempre hi ha el dubte de l’equilibri, de si trobem a faltar dades, o de si massa informació va en detriment de la literatura. Per mi, com a llibre de ficció, té el gran encert de mostrar com els grans descobriments de la humanitat, al cap i a la fi, van néixer a partir de la necessitat real del dia a dia. Si me’l miro més com a recurs documental, trobo que la il·lustració hauria pogut ser més explícita, tant en el conte en si com en els apunts finals. En tot cas, com a proposta, i tenint present que hi ha pocs llibres en català i per a infants que parlin d’aquest moment, em sembla una troballa a tenir en compte. LLORENTE, Ignasi Maria Palet Cossetània