1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="DkP4THQ2gy"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/maimon-ulls-blaus/">Maimon Ulls Blaus</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/maimon-ulls-blaus/embed/#?secret=DkP4THQ2gy" width="600" height="338" title="«Maimon Ulls Blaus» — Ibbycat" data-secret="DkP4THQ2gy" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-683-4937-4.jpg180279La història comença quan la Nerea, una nena consentida degut a una malaltia del cor, troba al fons de les escombraries una sirena. Sembla morta, però quan la recull i la submergeix en aigua de mar reviscola. L’avi de la Nerea, coneixedor dels secrets dels oceans, li diu que ha de tornar la sirena al mar i portar-la a Maimon Ulls Blaus, una «bruixa» que viu a tocar del far, si no vol que una pila de malvestats s’acarnissin amb el poble on viuen. Però la Nerea s’hi nega, i per això, en plena nit, fuig de casa amb la sirena a dins d’una galleda i es refugien en una cova on les descobreix la Maimon. A partir d’aquí comença una curiosa relació entre la «bruixa», autèntica ambaixadora del fons marí, i la Nerea.  En una novel·la, especialment les orientades a la formació de lectors com aquesta, que segons l’editor va destinada a infants a partir de 8 anys, crec que el lector hauria de tenir clar quin és el pal de paller sobre el qual es construeix el relat. I a Maimon Ulls Blaus justament això és el que més li manca. A tall d’exemple, el títol mateix pot portar a confusió, ja que després de la lectura del relat es veu que Maimon Ulls Blaus gairebé no és ni un personatge secundari, ja que, per exemple, la seva història mai és usada com a veu narrativa d’un relat que, això sí, passa per la mateixa Nerea, la sirena Mara Mara, els germans de la Nerea i, fins i tot, el gat de la família! És així com el lector, que va d’un personatge a l’altre, ha de destinar temps de lectura a capítols que poc aporten a la trama final –la història dels germans de la Nerea, que la van a buscar acompanyats pel gat, per exemple– o que semblen ser-hi per allargassar una història que, si es quedés en allò essencial –la relació de la Nerea amb el fons marí i les sirenes, acompanyada de la misteriosa Maimon– hauria transcorregut de manera molt més fluida. Una idea màgica, sense cap mena de dubte, en consonància amb els valors imperants, però que es perd per les branques. I és que, com bé diu la dita, qui molt abraça poc estreny.  CORTÉS AMUNARRIZ, Juana Irene G. Lenguas Edebé